ESPAI I IDENTITAT

Projecte didàctic per 1er de Batxillerat - Comunicació audiovisual -

http://docs.google.com/present/view?id=dk3jrww_3g42fbnfp&invite=CMacsIwH


“THINK OUTSIDE THE BOX, THINK INSIDE YOURSELF”


- Dubtes i problemes: I D E N T I T A T

Representació de la vida quotidiana de l’adolescent

Descontextualització dels objectes propis

Transformació de l’espai quotidià


- Activitats:

1- Espai-Relat-Cançó (representació vida quotidiana)


2- Identitat (apropiació i descontextualització)
a pertir de la visualització de la pel.lícula “Hierro 3” i 3 objectes: un propi, un futurible i un d'antagònic.


Shadi Ghadirian

Shadi Ghdirian


3- Espai públic-espai privat (transformació de l’espai quotidià)
a partir de fotos dels camins quotidians dels alumnes.




JR

JR


Alexander Apostol

Projecte realitzat per Jordi Castro, Sara Juncosa i Sara Reñé.

Batxillerat d'ARTs - Montserrat Planella

Material i recusos pels docents que afrontem aquesta etapa, des d'una perspectiva menys estricta que la del curriculum oficial:

CURRICULUM DE FONAMENTS DEL DISSENY
http://www.xtec.cat/~mplanel4/disseny/disseny.htm

CURRICULUM DE TÈCNIQUES D'EXPRESSIÓ GRAFICOPLÀSTICA
http://www.xtec.cat/~mplanel4/disseny/disseny.htm

CURRICULUM DE VOLUM
http://www.xtec.cat/~mplanel4/volum/volum.htm

CURRICULUM D'IMATGE (COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL)
http://www.xtec.cat/~mplanel4/imatge/imatge.htm

MY OWN PLACE

Disseny d'una Unitat Didàctica per a 4rt d'ESO.

http://docs.google.com/present/view?id=dk3jrww_26cg7fq7f3&invite=CMu8_oIN

my own place - espais propis

PROGRAMACIÓ D'UNA SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA

Referents artístics a partir dels quals es treballarà:


SOPHIE CALLE

http://artnews.org/sophiecalle/?i=17

http://www.youtube.com/watch?v=KAZtzI0cJQ8



RICHARD AVEDON

http://www.richardavedon.com/




ZOOTROPO, inici cinema



FRANCIS BACON

Triptych, 1976

http://reddelicias.wordpress.com/2009/09/09/francis-bacon/



DAVE MCKEAN
cómic: uso de diferentes técnicas: color, collage, dibujo, fotografía; darles pistas de cómo jugar con las técnicas para intentar contar una historia, a partir de la elección de una imagen- que ya intentamos que entiendan su capacidad narrativa y sus múltiples interpretaciones,…


http://www.mckean-art.co.uk/

PLANTEJAMENT CURRICULAR PER A ENTENDRE LA COMPLEXITAT

EL CURRICULUM "LETTUCE"

EXEMPLE D´ACTIVITAT DE DIBUIX DEL NATURAL

1-Procés d’anàlisi d’una magrana. Dibuix amb tècnica seca sobre paper.
2-La natura morta a la representació pictòrica
3-El bodegó al barroc
4-El concepte de model a la societat contemporània.

1.2-Relació de les solucions gràfiques particulars amb altres dibuixos de la mateixa temàtica i reflexió comparativa.
1.3-Estudi formal de bodegons del barroc.
1.4-Reflexió sobre els canvis en el concepte de model i la importància en l’actualitat.
2.3-Estudi de l’evolució històrica del concepte de model
2.4-La natura morta com a metàfora contemporània (sostenibilitat ambiental)
3.4-La natura morta com a valor simbòlic a la pintura occidental.

APRENENTATGE DE L'ART

Fem referència a l’article d’Elliot Eisner “La incomprendida función de las artes en el desarrollo humano” a la Revista Española de pedagogia, núm. 191 l’any 1992.

“L’aprenentatge artístic és complex i està molt influenciat per l’entorn”

ESTÈTICA POST-MODERNA

Nova sensibilitat = Experimentació crítica
Diàleg interpretatiu de la modernitat
La veritat és parcial i més “autèntica” per estar contextualitzada
Els absoluts es desfan en la fluidesa de la informació

ETERN RETORN



Paradigma educatiu i noció d´art dins el curriculum.

PLANTEJAMENT EDUCATIU AMB CRITERIS MODERNS
DISCIPLINES AMB CONTINGUTS I ESTRUCTURES POSITIVISTES
PROCÉS D´ENSENYAMENT-APRENENTATGE CONDUCTISTA

NOCIÓ D´ART ABSOLUTAMENT MODERN :
-PROCEDIMENT GRÀFICO-PLÀSTIC
-ESTÈTICA FORMAL-EXPRESSIVA
-CREATIVITAT = FUNCIONALITAT I PRODUCCIÓ
-INTERPRETACIÓ = LECTURA PAUTADA DE LA IMATGE

MODERNITAT VERSUS POST-MODERNITAT

PROCÉS D'ENSENYAMENT-APRENENTATGE EN L'ART II

RELACIÓ DE LES PARTS DEL PROCÉS:

PLANTEJAMENT EDUCATIU+NOCIÓ D'ART+PLANTEJAMENT DOCENT > ENSENYAMENT-APRENENTATGE

ENSENYAMENT-APRENENTATGE < > RECURSOS I MATERIAL CURRICULAR

RECURSOS I MATERIAL CURRICULAR < ACTIVITATS + METODOLOGIA + ESTRATÈGIES



MODEL DE TRANSFERÈNCIES EN EL PROCÉS ENSENYAMENT-APRENENTATGE (Model Cognitiu de Transferències de J. KOROSCIK):

Més rellevant --------- Coneixement base --------- Menys rellevant

Transferència

Més efectiu ----------- Elecció d´estratègies ---- Menys efectiu

Transferència

Motivació ràpida ------ Disposició --------------- Motivació lenta

PROCÉS D’ENSENYAMENT – APRENENTATGE EN ART

PLANTEJAMENT PREVI

PERQUÈ? ---- Objectius ----------- Matèria
Primer Nivell de Concreció > Alumnat (edat)
Administració > Ensenyament – aprenentatge


QUÈ? -------- Contingut ---------- Plantejament Educatiu
Segon Nivell de Concreció > Plantejament Docent
Administració + experts > Noció d’Art

COM? -------- Estratègies -------- Metodologia - Recursos
Tercer Nivell de Concreció
Professorat > Estratègia+Recursos+Material

ESTRATÈGIA: Pla general d’acció per a aconseguir un objectiu.
RECURS: Conjunt de mitjans i/o elements que es posseeixen per tal d’afrontar una situació.
MATERIAL: Objectes i/o elements físics per a utilitzar.

ENSENYAR PER PROJECTE

Esquema de programació del treball per projectes:

(F. HERNÁNDEZ, adaptat de P. BELL, 1995)

Passos del treball per projectes:

COM S’HAN D’ENSENYAR LES ARTS PLÀSTIQUES?

(MARIN, Ricardo, 1991. Enseñanza de las artes visuales, de ¿Qué es la educación artística?, Ed. Sendai, BCN)

S’acostuma a reconèixer dos punts de vista oposats a propòsit de quins són els mètodes òptims per a desenvolupar el talent artístic, és a dir, per a fomentar el sorgiment d’artistes creatius, executants i coneixedors del camp de les arts visuals i d’altres dominis estètics:

a) NATURAL: El rol del jardiner: Es considera a l’alumne com a una llavor, que encara que fràgil, conté intrínsec el do del virtuosisme artístic. No s’ha d’afegir res, més aviat s’ha de vetllar per la criatura i s’ha de fer una tasca preventiva i procurar que la llavor arribi a ser una flor de gran bellesa, perquè ja ho era en potència.

b) INSTRUCCIÓ: Ensenyament de les habilitats. La manera idònia en les arts implica el domini de moltes tècniques summament lligades, que només es poden assolir sota la direcció d’un mestre amb talent o d’un artista.

PERÒ NO TOT ES POT ENSENYAR.

No hi ha un únic mètode d’ensenyament que sigui el millor per aprendre tots els coneixements, tècniques i habilitats pròpies de les arts plàstiques. És més correcte considerar que alguns mètodes d’ensenyament són millors que uns altres per aprendre certes coses. Depen del que vulguem aconseguir serà preferible un o un altre sistema.


TRES CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES:

1. Activitat: Aprendre fent. El procediment és fonamental.
2. Individualitat: Autoreflexió i comprensió del propi procés i de les problemàtiques personals.
3. Creativitat: Han de coincidir el mètode i la matèria. Desenvolupament d’una mirada atenta, això és, depertar la inquietut, l’interés i la curiositat. Després de satisfer aquests desigs, arriba el plaer.

FER---------------------COMPRENDRE---------------------GAUDIR

MODEL DE CURRICULUM POST-MODERN A L’EDUCACIÓ ARTÍSTICA

(EFLAND, A., FREEDMAN, K. i STUHR, P. (2003). “La educación del arte multicultural en relación con la modernidad y la posmodernidad” a La educación en el arte posmoderno. Paidós, Barcelona)

DEFINICIÓ D’ART:
L’art és una forma de producció cultural destinada a crear símbols d’una realitat comú.

CONTINGUT I MÈTODE:
Reciclar continguts i mètodes de tècniques de formació modernes i pre-modernes.
Presentar els mini relats de varies persones o grups sense representació en el cànon de grans artistes.
Explicar les repercussions del poder en l’homologació del saber artístic.
Utilitzar arguments relacionats amb la deconstrucció per mostrar que no hi ha punts de vista privilegiats.
Reconèixer que les obres d’art tenen múltiple codificació, en varis sistemes simbòlics.

VALORS
Millorar i aprofundir el nostre enteniment del panorama social i cultural.

L’enfocament multicultural de l’educació artística varia segons quin és el punt que pesa més en aquest enfocament:


(Aquesta figura és un esquema expositiu, no un espectre detallat d’ideologies polítiques)

Per tant, quan més ampli sigui l’enfocament, quan més inclusiu sigui, tant des del punt de vista de la diversitat cultural, però també social, i quan més reflexioni sobre aquests aspectes, més s’acostarà a una visió post-moderna.