COM S’HAN D’ENSENYAR LES ARTS PLÀSTIQUES?

(MARIN, Ricardo, 1991. Enseñanza de las artes visuales, de ¿Qué es la educación artística?, Ed. Sendai, BCN)

S’acostuma a reconèixer dos punts de vista oposats a propòsit de quins són els mètodes òptims per a desenvolupar el talent artístic, és a dir, per a fomentar el sorgiment d’artistes creatius, executants i coneixedors del camp de les arts visuals i d’altres dominis estètics:

a) NATURAL: El rol del jardiner: Es considera a l’alumne com a una llavor, que encara que fràgil, conté intrínsec el do del virtuosisme artístic. No s’ha d’afegir res, més aviat s’ha de vetllar per la criatura i s’ha de fer una tasca preventiva i procurar que la llavor arribi a ser una flor de gran bellesa, perquè ja ho era en potència.

b) INSTRUCCIÓ: Ensenyament de les habilitats. La manera idònia en les arts implica el domini de moltes tècniques summament lligades, que només es poden assolir sota la direcció d’un mestre amb talent o d’un artista.

PERÒ NO TOT ES POT ENSENYAR.

No hi ha un únic mètode d’ensenyament que sigui el millor per aprendre tots els coneixements, tècniques i habilitats pròpies de les arts plàstiques. És més correcte considerar que alguns mètodes d’ensenyament són millors que uns altres per aprendre certes coses. Depen del que vulguem aconseguir serà preferible un o un altre sistema.


TRES CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES:

1. Activitat: Aprendre fent. El procediment és fonamental.
2. Individualitat: Autoreflexió i comprensió del propi procés i de les problemàtiques personals.
3. Creativitat: Han de coincidir el mètode i la matèria. Desenvolupament d’una mirada atenta, això és, depertar la inquietut, l’interés i la curiositat. Després de satisfer aquests desigs, arriba el plaer.

FER---------------------COMPRENDRE---------------------GAUDIR